RUTINES A L'AULA DE P3

LA IMAGINACIÓN Y EL ARTE EN LA INFANCIA 
L.S. VIGOTSKY

ARTE E IMAGINACIÓN 

Llamamos tarea creadora a toda actividad humana generadora de algo nuevo, ya se trate de reflejos de algún objeto del mundo exterior, ya de determinadas construcciones del cerebro o del sentimiento que viven y se manifiestan únicamente en el ser humano. Si observamos la conducta del hombre, toda su actividad, percibiremos fácilmente que en ella cabe distinguir dos tipos fundamentales de impulsos. Uno de ellos podría llamarse reproductor o reproductivo; que suele estar estrechamente vinculado con nuestra memoria, y su esencia radica en que el hombre reproduce o repite normas de conducta creadas y elaboradas previamente o revive rastros de antiguas impresiones. Cuando rememoro la casa donde pasé mi infancia o países lejanos que visité hace tiempo estoy recreando huellas de impresiones vividas en la infancia o durante esos viajes. Con la misma exactitud, cuando dibujamos del natural, escribimos o realizamos algo con arreglo a una imagen dada, no hacemos más que reproducir algo que tenemos delante, que ha sido asimilado o creado con anterioridad. Todos estos casos tienen de común que nuestra actividad no crea nada nuevo, limitándose fundamentalmente a repetir con mayor o menor exactitud algo ya existente.........................

Si teniu l'opotunitat, les ganes i el temps aquest és un llibre molt bonic i molt nrerssant dels món dels infants.

Un "Pare Nostre"

Mestres

Avui comença un programa a TV3 “MESTRES” que crec pot ser prou interessant. Aquest programa pretén explicar com son el mestres, com han de ser, la tasca que duen a terme, la responsabilitat que tenen sobre el futur dels seus alumnes...També he vist al vídeo promocional el testimoni d'alguns adults que expiquen la influència positiva que aquests mestres han tingut en les seves vides. I m'he frustrat! Jo no recordo que cap mestre m'hagués influït positivament, que trist, no? Fa dos dies que penso i penso intentant recordar quelcom de positiu...i potser semblaré injusta, però només recordo imposicions, injustícies, comportaments “classistes” i xenòfobs...i pors, moltes pors, ni una cosa, ni una que m'aportés rés positiu. He arribat a la conclusió que segurament el més positiu que en vaig poder treure va ser triar fer exactament al contrari del que em van ensenyar. Comparo els meus mestres amb els de la meva filla i encara veig més la diferència, ella va tenir unes “Carmens “i una “Dolors” a la llar d'infants que encara avui li serveixen de referent ( i ara que estudio Educació Infantil a mi també!), mes tard una “Victòria” que es va preocupar del seu benestar fins i tot fora de l'escola, després va arribar una “Conchi“que ja li va donar pautes pel que podria fer en el seu futur i mes tard, ja al institut, un “Eduard”que la va ajudar a definir-se. No deixo de pensar en la sort que va tenir i en la que tenen els nens i nenes d'avui en dia amb molts professors i professores que van més enllà d'ensenyar les matèries obligades a l'aula, dones i homes compromesos en el futur dels que seran les dones i homes del demà, i quan me'n adono encara veig mes tristes i grises les que em van educar a mi. Però tot això encara m'ha fet rumiar en un altra factor, la família, potser les meves mestres no van estar a l'alçada , potser no, no, segur, però sabeu el que si va estar a l'alçada i que potser no tots els nens i nenes d'avui poden dir el mateix? el que em va compensar? la família, els meus pares i els meus avis que van creure sempre amb mi, que em van alentar a fer allò que jo volia, que van creure amb mi fins i tot en el moment que jo, com a adolescent rebel, molt rebel, els hi estava fallant, fins i tot llavors van creure amb mi, això amb va fer ser la persona satisfeta que avui soc. Però hi els que no van poder-hi comptar? com deu ser la seva vida? I els nens i nenes d'avui que tenen aquesta gran sort de tenir uns mestres que van mes enllà d'ensenyar geografia, ciències, matemàtiques..., poden comptar amb el recolzament i la complicitat dels pares? I és que en aquesta vida res es tan blanc ni tan negre.

Sobre la lectura

La lectura és una gran porta a la saviesa, el coneixement i el descobriment. Estimula la imaginació, la creativitat i la intel·ligència, millora la capacitat verbal i de concentració dels nens. Per aquest motiu, s’ha d’intentar educar al nen en la lectura amb persistència i dedicació per a què es converteixi en un hàbit.

Es pot començar des de ben petits, amb llibres amb imatges que els pares poden explicar, llibres de vocabulari per fomentar l’aprenentatge, i llibres amb text i il·lustracions quan comencin a llegir.

Quan un nen o nena escolta un conte, a mes de imaginar les situacions, els personatges, els llocs... de la historia narrada, sent una gran admiració per la persona que li explica, pensa que algun dia ho podrà fer sol, que podrà llegir  quan vulgui, on vulgui i el que vulgui.

És molt important també no limitar els gustos dels nens i que llegeixin el que els interessi.

La lectura a més fa expressar emocions i aprendre valors, facilita el coneixement d'un mateix i el seu creixement personal.

He vist un nen llegint!

He vist un nen d'uns 9 anys llegint un llibre al Mc Donald's! i a més el llegia amb gran interès, anava amb la família, suposo que eren el pare, la mare i una germaneta més petita. M'ha donat esperances, he sentit com si no estes tot perdut! un nen de 9 anys que llegia! no portava cap "play" portava un llibre.